El meu racó D'Alboraia

El meu racó d'Alboraia m'espera aproximadament cada dues setmanes des de fa quasi 40 anys. Es difícil explicar com un xiquet pot fer-se del llevant i renunciar a títols i a tenir al seu equip en portades de periòdics i gaudir de minuts en radi i televisió.

jo que no tinc arrels granotes, em deixava portar per la poca gent que anava cap al camp . Recorde que m'anava a soles , acompanyat del meu berenar i la meua borsa de golosines.Encara que allí tenia amics amb els quals assumia el perill de jugar pujant i baixant la graderia, amb el risc d'obrir-nos el cap.

Entre cada partida del joc al qual jugavem , m'anava cridant l'atenció les cares de la gent, l'emoció que sentien veient a uns homes pegar-li a una pilota. No podia entendre per exemple, com es podia plorar d'alegria, he de confessar que al principi els veia com a bestioles rares.

A poc a poc , vas jugant cada vegada menys i mirant el que passa en aquell rectangle cada vegada més. Van passant els anys i vas coneixent gent, aquell blau i aquell grana van deixant de ser colors com uns altres i comencen a ser els teus.

Vols a tota aquesta gent que t'acompanya en la graderia i arribes per fi a entendre el perquè d'aquell sentiment.

Orriols ja no et satisfà plenament, i comences a anar a la Malvarrosa i a seguir a l'equip en algun desplaçament, per desgràcia, a un camp no gaire llunyà.

Poques coses m'han omplert més en la meua vida que el meu llevantinisme, i des d'ací anime a la gent indecisa que cerque el seu racó, dins d'aquell meravellós camp que tenim.

He sigut penyste de Sang Granota i en l'actualitat estic a la penya Tótil, un altre orgull mes a sumar a la meua vida com a llevantinista

Penya Tótil


La Penya Llevantinista Tòtil va nàixer a Picanya, a principis de l'any 2003 amb 7 membres.

La legalització al registre d'Associacions es formalitzà en juny de l'any 2004.

El creiximent ha estat constant sent a hores d'ara més de 50 afiliats i més de 10 simpatitzants.

La Penya va nèixer per distints motius, una, la de conformar un grup d'amics amb el nucli vertenrador del Llevant UE i només naixer els seus components decidírem "ser més que una penya" i pel perfil dels seus components intentar juntar llevantinisme amb valencianitat, solidaritat i demostrar que el futbol és alguna cosa més que una passió.

La Penya des del seu inici no ha deixat de reivindicar el paper de la pedrera com a base de l'equip, la conformació d'una plantilla de jugadors valencians, recuperar el valencià com a llengua pròpia de l'entitat i treballar el camp de la solidaritat.

Entre les activitats més destacades estan la participació en fires solidàries, la donació del 10% dels seus ingressos anuals amb ONG's, les cartes i reunions mantingudes amb el club (principalment en els anys 2004 a 2006) per posar el valencià a la web, a la cartelleria del club, etc.

També destacà pel seu paper en l'aprovació al parlament espanyol del reconeixement de la Copa de l'Espanya Lliure o de la República per al Llevant, confeccionant la proposició no de llei, documentant-la i assessorant a la diputada Isaura Navarro en a seua proposta.

Fou la Penya fundadora de l'Associació de Penyes (no confundir amb la delegació) en una època de disconformitat amb la marxa eonómica del club, i el seguidisme de l'aleshores executiva de la Delegació del Sr. Villarroel. L'associació arribà a comptar amb 7 penyes, sent les més nombrroses, la mateixa Penya Tòtil i els Força Llevant.

La Penya, aconseguí que el guardonat poeta Marc Granell fera un poema al Llevant, del qual, cediren els seus drets d'autor al club, li entregaren l'original signat per l'autor al club i posteriorment, un membre de la penya, el cantautor Lliure (Xavier Copado) la musicà amb el nom "Veritablement grans".

Per últim, entre altres coses, cal destacar els Premis Tòtil, que enguany compleixen la seua 4a. edició on a més de premiar als jugadors pels seus mèrits en distints àmbits també es fan temàtics i així s'han dedicat a "L'esport i la cultura" a "La Copa de la república" al "Periodisme granota" i enguany als "Jugadors granotes emblemàtics". Pels premis han passat Ramon Victòria (+), Ferran Torrent, Pirri, Raimon, l'equip femeni, Paco Nadal, Marc Granell, Isaura Navarro, Xavi Sarria (actualment membre de la penya), Emilio Nadal, els fills d'Agustinet, José Manuel Aleman, Salvador Regües, etc.